dimarts, 13 d’abril de 2010

CORREVALL 2010

Diumenge 18 d'abril.- Benigànim "per dins la Serra de la Solana"
Diumenge 25 d'abril.- Albaida "pels voltants de La Covalta i la Serra del Benicadell"
Diumenge 9 de maig.- Castelló "Font de la Barcella, Corral de Poldo i Oliveres de Pep"
Diumenge 16 de maig.- La Pobla del Duc "per l'autèntica Vall Blanca"
Diumenge 30 de maig.- Ontinyent "pels voltants del Pou Clar"
Diumenge 6 de juny.- Llutxent "per Pinet i les Valls"
Diumenge 13 de juny.- Bocairent "la ruta del Vinalopó"
Diumenge 20 de juny.- Quatretonda "pel terme"
Dissabte 3 de juliol.- Carrícola "pels camins de l'aigua"

29 comentaris:

Pep ha dit...

Una colla de més de quaranta xicons -cap xicona- transitavem per les rodalies de la Font de Torrella. Encara no eren les huit. Un plugim vergonyós amerava les nostres testes i la boira va entoldar el paisatge quan començàrem a pujar el portitxol. Un de Quatretonda digué : "encara ens hem banyar....." xé.......dit i fet! Començà a ploure amb ganeta i tots sense que ningú ho diguera, allargàrem la passa, sense pensar que més avant també plovia.
Les brometes sobre qui mana ara en el club de Les Tortugues Coixes de Benigànim, o sobre còm anaven el "Petroliero" i el "Pinxe" de picats, no ens varen estalviar l'enorme esforç que cal per a pujar a la pedrera, però, al menys, ens riguérem un poc. L'oratge ens impedí vore cóm és de bonica la Solana des de dalt. Quina llàstima! Però aquesta primavera tardana i vacil.lant ens oferia, de tant en tant, espectaculars rotglades de lliris esclatats a la vora de la senda de baixada.
A les portes del poble vaig tornar a pensar en eixes flors precioses , però ara per culpa de la fam. Estava blau com un lliri! En el bar Les Foies vaig resoldre el problema de manera més que satisfactòria.
Visca Casimiro!

Unknown ha dit...

Està tan ben descrita -i escrita- l'etapa d'Albaida en la presentació que ens l'haguérem poguda estalviar. Però no! Més aïnes,després de llegir-la et donaven més ganes d'anar-hi i de fer-li la contrària a Miguel Vázquez, que sòl dir allò de "córrer per córrer".
Anem a córrer-quaranta-dos xicons i una xicona- també per a xafar sendes,per a beure en fonts, per a vore corrals, neveres, rierols, paratges, Convents, cases, séquies i coves.
Anem a córrer també per a xarrar, riure i compartir.
Anem a córrer per a dir "xé, no ha vingut ningú de la Pobla...","....Alfonso està prou fortet....", "..redéu Raül ha caigut un bon bac...".... i coses semblants.
Baixant cap a la font de Sant Lluís em va vindre al cap que este 25 d'Abril, nosaltres els correvalldalbaidins, estàvem fent la nostra batalla particular.
El tamany del bocata , l'esforç de Juan foren dos detalls autènticament memorables del diumenge.

rafa jorda ha dit...

Pep, les descripcions són magnífiques, de veres, malauradament no he pogut fer cap de les dues etapes però les visc amb les teues paraules. Ens vegem diumenge.

casi ha dit...

Pep ers un CRAK de la narrativa

Pep ha dit...

El diumenge passat, una quarantena de xicons i dues xicones estiguérem patejant les penyes més altes dels termes de Salem i de Castelló. L'hora llarga de dura pujada a la nevera dels pallers fou amplament compensada per la perspectiva insòlita que ens oferí la carena del Benicadell. Darrere s'assomava, discret, el Montcabrer i a Llevant es divisava la imponent Aitana. Tinguérem molta sort amb l'oratge-uiii....açò ho sentit jo en algún lloc?- però allà dalt feia un ventet gelat, de manera que sense torbar-se massa baixàrem per on haviem pujat, deixant-nos a la dretala vall per on corre el riu d'Alcoi.
Ens alegràrem de vore de nou a Jaume, a Macu, a Rafa Jordà, a Super-Alexis, a Carlos......
Martí i Llorca, joves, però ja grans corredors, s'estrenaven en el Correvall. Inevitablement notàrem l'absència de Vicent Ramón, però inmediatament la disculpàrem;xééé tuuu....ja es mereixia un descanset després de tot el que ha fet enguany, no creus?
Després de pujar al Corral de Poldo, lloc emblemàtic des d'on es poden atalaiar tres comarques, baixàrem cap al poble per la senda de "sempre" un poc maltractada per l'aigua de pluja però divertida.
A hores d'ara tot el món sap, no sols que jo tinc oliveretes, sinó també on les tinc. Complete la informació dient-vos que també tinc algún garrofer i que eixa partida s'anomena "Els Porrinxons".
Demà tots anem a la Pobla , però Climent se'n va a Penyagolosa a fer una "homenia" com se'n fan poques en la vida. Molta Sort Salva!
Gràcies a Canales l'avitallador i Visca Juanjo!

rafa jorda ha dit...

Sort a Salva, recent Macrofondista. Però pa "homeniades" també la de Salva Miralles (de Carrícola), que a hores d'ara, mentres uns aprofiten el cap de setmana per fer la cursa de Massamagrell, el Correvall, el Penyagolosa, la pujada al Montcabrer, etc... no li s'ocurreix altra cosa (després d'una Macrofondo fa dues setmanes) anar-se'n des de Carrícola a Benimaurell (la Vall de l'Aguar), anar i tornar (170 km)en dos dies. Hui dissabte ha completat els 65 km d'anada en 6h 30', quasi res...I un gran detall, els de Carrícola han anat a rebre-lo. Demà farà la tornada, si voleu apropar-vos a Carrícola, crec que arribarà a les 12:30h.

Anònim ha dit...

m

SALVA ha dit...

ha sigut un plaer compartir el mati en tants amics, gràcies a tots per vindre a la Pobla

jaco ha dit...

qui va dir que la pobla es planeta????????

Vicent Ramon ha dit...

Qué gust correr amb colla !!!

Com deia Salva és un plaer compartir esta afició pels paratges de la nostra comarca, encara que no siga lo "planeta" que algú voldria..

Aneu preparant-se que s'apropa el Circuit de la Vall i ahí s'acaben els miraments. A vore si em respeten les lessions, puc fer un Circuit com "deu mana" i li plante cara a mes de quatre ( sempre de bon rotllo, eh? )

Una forta abraçada a tots !!!

Unknown ha dit...

La verdor de la fulla del pàmpol de la vinya és tan difícil d'imitar que mai la voràs pintada. I el verd que cobreix a la vella carrasca....., creus que el trobaras a un catàleg de Titanlux? Et penses que el tò verdós de la fulla de xop que habita allà on més fondo és el barranc està a l'abast de tothom?. No amiga, no. Aquestes coses no es poden imitar fàcilment ni agafar de la prestatgeria del "Vidal" de Benigànim. Et parle de les sensacions que quaranta-quatre xicons i tres xicones poden experimentar si se'n van a córrer pel terme de la Pobla. Amb elles i amb ells podries sentir també una certa sensació d'amistat, de complicitat, de benestar....no sé.
Segur que algú afegiria, i amb raó, :... i rivalitat!!
Quan vullgues pots ajuntar-te a la colla i fer més colla. Si vens voràs que tot això és veritat i que no m'ho invente. Comprovaràs que no hi ha dues maneres de córrer que siguen iguals (compara a Fabra i a Anastasio si no t'ho creus). Te n'adonaras que, no obstant, tots arribem. Tots arribem si no es té la mala sort de espatllar-se com li passà a Botella, o si no te'n vas plantar melonar com va fer el figura d'Alberola.
La gent de la Pobla va ser super amable i l'esmorzar li agraden a Jaco: ben servit!
Visca Pinsana!i Visca Llopis encara que no vinga.

salva fabra ha dit...

qui es ara i ades?

Miquel Canet ha dit...

Salva, conqueridor de les terres altes. Volem saber més de les teues correríes.

Enhorabona xavalot.

Que algú ens informe de la cursa a La Vall de l'Aguart. Que donaría per haver-te pogut animar des de baix d'un ametler.

Salut matxote.

vicent ha dit...

Pep, molta descripció romàntica, molta dolçor. Fas unes descripcions literàries impressionants. Però, parlant de córrer encara no he vist cap referència a la pujada que va fer Vicent Ramon a l'entrada de la Pobla del Duc. Jo crec que li hauries de fer un comentari d'acord a la pujada final.També hi havia altres companys que ho van fer, però este parixia que no patia...
Salut i força.

Anònim ha dit...

al igual que l'any passat els diumemges d'estiu a les 8 del mati eixim desde el coco loco una colla de la vall,despres ens espera l'entrepa de tonyina a casa conxa,qui vullga l'esperem

Pep ha dit...

Amic Vicent, tens tota la raó : Vicent Ramón mereix un comentari dedicat a ell. I ho mereix no sols per l'espectacular pujada a la Disoteca Dedos ni per ser el més gran corredor de tots, sinó per ser una bona persona, un bon amic i un comboiante de collons...
Dona'm un poc de temps. Necessite temps per a triar les paraules i les expressions justes que evoquen els seus valors de forma correcta.
Ho faré. Queda promés!
Adéu corredoricos!

Anònim ha dit...

Sembla que als de La Pobla se'ls peguen els llençols perquè no se'ls veu en els Correvalls d'enguany.

Macu ha dit...

Es veritat que Pep descriu les etapes com ningú, que mitjançant la seua narrativa ens les fa viure.Peró decorda Pep que l'any passat tembé deies que les fotos evidenciaen la bellesa de la ruta i l'esforç del participans.El que vuic dir amb aço es que m'agradaria gaudir de les fotos del correvall 2010, que perfa li les passeu a Canet per ha que les pose a la página oficial.

A banda de tot açó, recordar-vos que el diumenge es el correvall de Llutxent "per PINET i les valls" així que m'encantaria veure-vos a tots,en especial a Inma la meua companya de correvall i com no a les meues amiges de Llutxent,ànim xiques que podeu i vos necessite.

Adeu a tots,que passeu un bon dia, fins aviat.

Vicent ha dit...

Pep és una llàstima l'etapa que et vas perdre diumenge passat a Ontinyent i, nosaltres en predrem (si el teu gran amic Lluís no et fa una descripció meticulosa) el plaer de llegir la teua crònica amb el toc d'humor que va representar el superbany al pou clar de Janco i Imma. Jo confie que Lluís t'informe correctament. D'altra banda, crec que el barranc de l'àguila, després de la primera pujada acarassolada en va paréixer molt bonica.

Anònim ha dit...

Aneu preparant-se per al proper diumenge que hi haurà garrot!!
Ahir vam anar 3 a netejar un poc els engarbullers, però no eixireu de buït.
Mes info en
http://fuigquetxafe.blogspot.com/

P.D. Aneu amb compte amb els "conills" del barrac del conills.

Unknown ha dit...

DE FONTANARS A PINET

És evident que si vas a córrer a Ontinyent, no és precís passar sempre pel Pou Clar, però a nosaltres ens agrada molt. Tant, que alguns no pugueren ressistir la temptació de banyar-se en les seues aigües fredes i transparents. Eixe niu de bellesa, de frescor i de netedat, mereix que el visitem sovint amb el Correvall, amb els amics o, si es presenta, a soles.
Enguany , solcant les sendes que amaga l’Ombria d’Ontinyent, la nostra colla s’ha assomat a l’altiplà i ha fet només una discreta temptativa de conquerir el terme de Fontanars, però tornarem......i tant que tornarem a la Vall dels Alforins !!

Visca Juan!

Segons m’han dit, l’etapa de Pinet la corregueren tres dotzenes i mitja de xicons i cinc xicones. Fou llarga , dureta i preciosa si atenem a les fotos que s’han penjat a la web. Malgrat la majestuosistat del Buixcarró i totes les coses boniques que t’inviten al comentari, aquest text ens apeteix dedicar-li’l a eixa gran correvallera -nova paraula?- que és Imma Cloquell, per la seua constància, per la seua amabilitat i pel seu caràter intrèpid i atrevit que la portà a fer un capbussó amb Jaco baix la mirada de sorpresa de tots els corredors.

El correvall ha passat.....
per Barx, pel Puig Mola i per Pinet....
de qui haurà sigut la idea ?

De Canet
De Canet
De Canet

Visca Alexis!

Pep ha dit...

L’última i l’única vegada que el Correvall ha xafat Mariola va ser el 15 de Juny de 2008. Aquell dia la travessàrem de Sud a Nord. Començàrem en el Camping i acabàrem en Albaida. Recorde bé aquella etapa perquè, amb permís dels de Llutxent, ha estat la més llarga i també perquè la vàrem començar en autobús : un autèntic luxe per a gent de mentalitat i costums pedestres.
Tornar a Mariola el diumenge passat fou un plaer. Recórrer la seua cresta de ponent pel camí rogenc de la Mallaeta que ens portà a Banyeres haguera sigut també un gustàs però alguns valentons anaven davant estirant com matxos picats.......Benavent va dir : açò no és ritme de Correvall!! Luis li va donar la raó.
L’etapa de Bocairent fou espectacular. Fins i tot l’oratge ens acompanyà. El pí i la carrasca es disputaven el domini del territori, mentre un poc més avall els bancals d’herba, ja engrogida, es deixaven esquitxar per les roges roselles, un poc pansides per les primeres calors de Juny.
Els que no varen vindre i ara estiguen llegint este comentari m’hauran de disculpar les meues limitacions literàries per a descriure, amb justícia, la bellesa d’aquella raconada frondosa on naix el riu Vinalopó. Amb aigua neta i abundant a la vista....,Climent l’home més feliç del món!. I jo, i tu, i l’altre, i el de més enllà.
Em sap greu que el bon xic de Fortuño s’haja perdut tot açò.
Des de la caseta de Toni el de Bocairent, tornàrem cap al poble per la senda del Forat del Gat per on havíem pujat dues hores abans. La reincidència ens serví per a comprovar que baixar sempre és millor que pujar. Veritat que esta sendeta, que puja dreteta fins topetar-se amb la carretera d’Alcoi, té un nom curiós i divertit?
Podriem haver-ho fet per torns, tranquila i ordenadament, pero no!, nosaltres no! : tots a dutxar-se al pilot! Aaaalllla.... l’esquena de Casimiro, el xampú de Raül,.....el cul de Juansa, el sabó de Pep, els braços de Llorca…....Redéu quin enredro!
En l’esmorzar, bona conversa, bon rotllo i desitjos de que l’Ontinyent acabe pujant de categoria.
Ens espera Quatretonda. A salvar sendes perdudes!! Cóm seran les sorpresas que ens han annunciat? Ai mare tremolant estic…………

Visca Damian!

Miquel Canet ha dit...

Com sempre he llegit amb atenció els comentaris i especialment el de Pep per les seves descripcions de les etapes que ens apropen els llocs que no hem pogut recorrer. Però d'altre lloc tinc que dir que ens amaga algo. Al pilot!, la dutxa, el cul de Juansa, Aaaalllla..., els braços de Llorca, el sabó de Pep ? quí el va deixar caure? on estava Lluís ? Climent l'home més feliç del mon - Quí el feia tan feliç ?. Cada vegada, envege no estar més "entre" vosaltres amics. Estic content de saber que esteu ai, estarem i de segur els nostres fills/es s'entreguen a esta bacanal d'esport i convivència.

rafa jorda ha dit...

Doncs...,si es fiqueu així de xulos amb tant de garbuller, demà aniré en pantaló "vaquero", jaqueta i guants de serratge, ah!, i una gorra per al sol, però aniré...

Pep ha dit...

".....no em negareu que si parlem d'eleg�ncia a l'hora de c�rrer, Luis el Sevillano, s'emporta la palma, amb el perm�s de Juan el d'Ontinyent i.......de Perico..."
Anava pensant eixe tipus de coses mentre repassava les fotos de l'�ltima etapa.
He de dir que Vicente Miguel i Rafa Benavent a m�s de ser uns perfectes aiguaders son uns magn�fics fot�grafs. Ara, tot s'ha de dir, tenien d'al.liada la bellesa natural del terme de Quatretonda.
L'experi�ncia de pujar des de la Cava del Barranc dels Conills al Pla de Penya, malgrat que an�vem per la galta m�s ombrienca, va ser dureta, per� molt entretinguda : bancalets abandonats i tauletes perdudes d'oliveres i ametllers. Sentia els bufits de Luis Fuster darrere de mi i els de Vicent Sardinero un poc m�s avall i tamb� alguna brometa sobre la "recuperaci� de sendes". Tots an�vem per l'estil!
Abans de baixar cap al Collet de l'Aire, des de la senda de Pinet contempl�rem de nou el poble que vist des de dalt t� forma de ll�grima. En l'Avenc la gent es va escarotar de manera que en q�esti� de segons em vaig quedar a soles.....per� cara avall , pels cara-sols i amb la companyia de Casi, Carlos i Keita tot va anar de puta mare fins al final.
Amb l'habitual abs�ncia dels corredors de La Pobla, amb la pres�ncia d'alguns amics de X�tiva i perfectament atesos pels joves biciclistes del poble, v�rem passar un mat� de gran categoria.
De la piscina, les dutxes a l'aire lliure i de les an�cdotes de l'esmorzar no dir� res, perqu� aix� d�na per un altre comentari i.... llarguet.
Visca Toni Llana que ja s'ha recuperat!
Visca Miquel que prompte es recuperar�!
Visca Juan el de Llutxent que prompte ser� pare de dues xiquetes!

Carr�cola ens espera.

Pep ha dit...

DE LA PLAÇA DEL CORREDOR I DE SANJUAN

Si puguera fer-vos entendre mínimament tota l'amalgama de sentiments i emocions que varen aflorar el dissabte en Carrícola, no em dirien Pep el que corre sinó Pep el que escriu. Dit això tot el que vaig a escriure ja podria sobrar perfectament. No obstant m'abelleix dir-vos als que no vàreu estar, que Marcos, el de "Atletes" al.lucinava al percebre el bon ambient que regnava en aquella placeta. Em ve també de gana posar en valor i en MAJÚSCULES la gran aportació que el gran ARTISTA SANJUAN ens ha fet als que ens agrada córrer i als de Carrícola al oferir-nos una escultura que regalima força, bellesa i sensibilitat. I ho ha fet com fa ell les coses, amb discreció, amb el.legància i amb generositat. Ho ha fet com un autèntic "CAVALLER" DE L'ART, com un autèntic AMIC. Aquesta mescla d'art , esport, amistat i bon menjar deixà a Redolat bocabadat, amb un gest en els ulls, en la mirada, que ara no sé si era propi o provocat per les circumstàncies. Al nostre benvolgut Recaredo se'l notava també feliç.
"Els camins de l'aigua" ens portaren de nou, al nostre mar i ens deixarem engrunsar pel sangoleig suau de la nit carricolina. Què bò!!
Visca Susana l'alcaldessa!

DE RAFA, DE NOU....

Si voleu barrejar la ironia i l'emoció; si preteneu ser densos i a l'hora divertits; si es proposeu ser breus però també exhaustius; si aspireu a arribar al cor dels demés........no pregunteu com es fa....... i parleu-ho amb Rafa directament. Ell us ho dirá amb un somriure en la cara.

DE QUI TOT HO FA BÒ

Acabe este darrer comentari del Correvall d'enguany nomenant una persona a qui és fàcil estimar. La frase és simple, té únicament subjecte i predicat, però amaga un significat enorme que tots coneguem i reconeguem :
Vicent Ramón és el millor.

Adèu.

jaco ha dit...

hem senc orgullos de participar amb unes persones nobles en emocions ,sentiments a recorre la meua vall, que gracies al correvall conec cada vegada mes.
un simple GRACIES per a vosaltres que m animeu cada diumentge per alçarme a les 6.30!!!!!!
la meua prosa no es tan bonica com alguns pero lo que vivim junts ,pocs tenen la sort de compartir ho.
un abraç a tots i totes.
jaco

Miquel Canet ha dit...

Està clar que el dissabte vaig clavar la pata hasta el mànec.

En primer lloc per anar a córrer quant la foto i la projecció feia referència a la meva lesió als genolls. Per fer honor a l’homenatge hauria d’haver-me trencat com a mínim les dos cames per tres llocs de dalt a baix.

En segon lloc per quedar-me bocabadat i dir tonteries. L’homenatge s’el mereixeu vosaltres Rafa, Pep, Vicent Ramón, Damià, Recaredo,Imma, Miquel, Lluis, Alexis, Juansa, Casi, etc.; tots els qui amb la vostra presència, feu que el Correvall siga una meta any rere any, i que les carreres siguen una correguda.

Encara que...... coneixent a la colla, i igual que li foteren a Jaco l'espardenya potser a mi m’haveu preparat el paperot en venjança per no acatxar-me a plegar el sabó.
Sí, al final me l’haveu clavà.

Per últim, lamentar que l’Einstein no hagués participat del Correvall, per tal d’aclarir millor els temes de l’espirit.

LA JORNADA A CARRÍCOLA fou inoblidable. Per descriure aquest poble i la seva gent, hauria de poder definir les sensacions que ens provoquen l’olor del timó, el romer, el gesmil i la flor del taronger amb paraules de l’otosí Joan Olivares. Per plasmar amb imatge la bellesa del poble i el seu entorn hauria de dominar la plàstica i els materials com l’albaidí Josep SanJuan. En qualsevol cas el millor es visitar Carrícola i gaudir de les sensacions i de la seva gent.
Dit açò, vullc felicitar molt sincerament als qui haveu sabut triar aquest escenari per culminar el Correvall any rere any, i com no a tots els qui feu possible aquesta jornada, i molt especialment a Rafa, Vicent Ramón, Juansa i Susana. A l'amic Pep vullc deixar constància de la meva estima i admiració.

Per tal d'evitar posteriors malentesos, dir-vos que tinc previst fer una marató als 80 anys (ara en tinc 50), qui vulgueu acompanyar-me hem fareu més feliç si cal; però fins aleshores espero participar en tots els Correvalls.

Salut bons amics.

rafa jorda ha dit...

EM PERMET, SENSE EL PERMÍS DE IMMA, PENJAR EL CORREU QUE ENS ENVIÀ A TOTS, AL CORREU DEL CORREVALL, FIS L'ANY QUE VE I GRÀCIES TAMBÉ PER DETALL:

Gracies pels detalls, sempre quedarán en el meu record.

Ens vejem!