diumenge, 8 de maig de 2011

3ª Etapa CorreVall 2011: Castelló "Al Collao pel Castell de Rugat"



http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1546019

Eixida des de CAMPING NATURA de Rugat

fotos: 147



2 comentaris:

Unknown ha dit...

Juanjo ha dit...
Pareix que fos ahir i ja en són cinc les edicions del Correvall de les que hem pogut gaudir.
Un any més, i en nom de tots els corredors de Castelló de Rugat que amb tanta il·lusió preparem tots els anys aquesta reunió d´ amics que es el Correvall, agrair la presencia de tots els corredors i corredores que vàreu decidir passar aquest mati de diumenge amb nosaltres.
Desitgem que hàgeu gaudit de la muntanya i fins l´ any que ve.

9 de maig de 2011 1:06

Pep ha dit...

CASTELLÓ.
Amb el cor i l’ànima en carn viva ens reunírem al càmping Natura de Rugat, que ara té un nom anglés que no vull recordar. Anàvem a pujar al Collao passant pel Castell de Rugat. Això, que es diu prompte, costa molt de fer i amaga tants detalls que és impossible dir-los en un simple comentari. Aquest diumenge se’ns afegí Fausto, gran jugador de raspall de Castelló, la seua cunyada i Carmina que el dia d’abans havia pujat amb la motxilla a l’esquena l’aigua que ens beguérem en el castell . Amb alguns invitats pels amics de Quatretonda i una xicona simpatiquíssima de Gandia, el nom de la qual no sé però sí que vull saber, n’érem més de 50. El Collao és el punt més alt d’una serralada magnífica, allà on es toquen els termes de L’Orxa, de Terrateig i d’Aielo; un lloc referent en la ramaderia d’estos pobles. Pujàrem per una senda estreta però riquíssima en verds i en humetat on Jaume es trobava en el seu hàbitat natural. Des d’allà dalt a través de l’espai que hi ha entre les muntanyes de la Safor i el Montúber el mar es deixava vore blavíssim i propíssim. Una llarga baixada ens portà a la bassa del Sastre de Montitxelvo on, d’una manera senzilla, com fem nosaltres les coses, recordàrem Imma.
En l’esmorzar com que ningú sabia dir “cremaet” en anglés ens conformàrem en els cafes, tallats i poliols convencionals de sempre. Climent amb la seua sagacitat sí que sabé demanar de bocata un “black and white”, expressió que va ser captada immeditament pel cambrer- vull dir pel barman-.
No seria just acabar esta minicrònica sense reconéixer i agrair al pare i al cunyat de Juanjo i a ell mateix tota la faena i atenció que ens van dedicar.

Visca Fede Martí! Visca Roberto!