Si alguns ja ens diuen que pareixem cabres quan veuen per on anem a córrer, no vull pensar quin qualificatiu ens posarien si ens hagueren vist baixar de la creu a la cova. Cinquanta persones esgolant-se cingle avall fou un autèntic espectacle. La gran majoria dels qui acudírem a Albaida no havíem estat mai en la Covalta i ens quedàvem bocabadats tant si miràvem cap a dins de la cova com si ho féiem cap a la vall. La Covalta és una cova que està molt alta, sí, el nom ja ho diu, però també és molt bonica tal com li vaig sentir dir a Imma Cloquell. S’estrenaren en el Correvall el germà d’Irene i Penalba de Castelló i demostraren tindre tan bona cama com Fede Martí. Els albaidins, Menda, Eduardo, Rocío, la germana i la resta de la colleta no es quedaren en casa i compliren com a bons amfitrions. Fins i tot l’amic Sanjuan ens va eixir al camí passejant un cadellet amb unes espardenyes foradades poc abans d’abeurar en la casa forestal. En l’esmorzar tinguerem fins i tot palos catalans per a postres. I ara faig una reflexió: “Fortu és un bon xic i gran corredor, tots ho sabem, però, amb permís de Damian, és, sobretot, el pare més orgullós de tots els correvallers.” I una més : “Al cunyat de Miguel Vàzquez se’l veu feliç quan ve a córrer i a esmorzar amb nosaltres”. I ara faig tres exclamacions: Rafa Llopis segueix desaparegut!! Visca el novençà Llorca ! Visca Robert que prompte serà pare!!
1 comentari:
Si alguns ja ens diuen que pareixem cabres quan veuen per on anem a córrer, no vull pensar quin qualificatiu ens posarien si ens hagueren vist baixar de la creu a la cova. Cinquanta persones esgolant-se cingle avall fou un autèntic espectacle.
La gran majoria dels qui acudírem a Albaida no havíem estat mai en la Covalta i ens quedàvem bocabadats tant si miràvem cap a dins de la cova com si ho féiem cap a la vall. La Covalta és una cova que està molt alta, sí, el nom ja ho diu, però també és molt bonica tal com li vaig sentir dir a Imma Cloquell.
S’estrenaren en el Correvall el germà d’Irene i Penalba de Castelló i demostraren tindre tan bona cama com Fede Martí. Els albaidins, Menda, Eduardo, Rocío, la germana i la resta de la colleta no es quedaren en casa i compliren com a bons amfitrions. Fins i tot l’amic Sanjuan ens va eixir al camí passejant un cadellet amb unes espardenyes foradades poc abans d’abeurar en la casa forestal.
En l’esmorzar tinguerem fins i tot palos catalans per a postres.
I ara faig una reflexió: “Fortu és un bon xic i gran corredor, tots ho sabem, però, amb permís de Damian, és, sobretot, el pare més orgullós de tots els correvallers.” I una més : “Al cunyat de Miguel Vàzquez se’l veu feliç quan ve a córrer i a esmorzar amb nosaltres”.
I ara faig tres exclamacions:
Rafa Llopis segueix desaparegut!!
Visca el novençà Llorca !
Visca Robert que prompte serà pare!!
Publica un comentari a l'entrada