diumenge, 5 de juny del 2011

4ª etapa CORREVALL2011: Quatretonda (arquitectura de l'aigua)


Eixida a les 7:42 h el diumenge 5 de juny des d'el Poliesportiu. El grupet és bò, som una quarantena i tenim varies xiques. Pujem per la senda del Molló i baixem cap el cami Serra, on tenim el primer avituallament. Després a nem a buscar l'entrada del barranc de l'Aigua. Pujem fins els Cossins. Des d'aci, anem a buscar la caseta de Pexina i d'alli al Plà de Penya. Parem en el Corral d'EnCaus i iniciem la baixada per la senda que va entre el barranc dels Conills i la fonteta de l'Avenc. Cami Serra i cara al poble. Quan arribem dalt de les Voltes, trenquem a l'esquerre a buscar la senda que passa pels Forns de Cals i a buscar el cami de la Solana per arribar al Poliesportiu.
Un bon esmorzaret i Salva Climent paga la beguda i els cafés. Li cantem l'Aniversari feliç.
Hem passat un mati agradós entre amics.

Correvall Quatretonda 2011

8 comentaris:

rafa jorda ha dit...

Molt bonico..., però vicent encara no ens ha dit qui ha guanyat amb això de qui es fera més arrapades una vegada acabada l'etapa...i quin era el premi... Molt xula l'etapa per cert, de veres, crec que Miquel Canet i & ho tindran dificil de millorar-ho a Llutxent. La setmana que ve vos esperem a Albaida i a la Covalta.

Pep ha dit...

Aprofite l’espai de Quatretonda per a deixar els comentaris no fets en les anteriors etapes del Correvall de Castelló i La Pobla. Podeu imaginar que les coses que ens han passat ens llevaren les ganes d’escriure res, però és necessari retrobar-nos de nou, ordenar les sensacions, estructurar les emocions, cal.ligrafiar les coses xicotetes que ens uneixen.

Pep ha dit...

CASTELLÓ.
Amb el cor i l’ànima en carn viva ens reunírem al càmping Natura de Rugat, que ara té un nom anglés que no vull recordar. Anàvem a pujar al Collao passant pel Castell de Rugat. Això, que es diu prompte, costa molt de fer i amaga tants detalls que és impossible dir-los en un simple comentari. Aquest diumenge se’ns afegí Fausto, gran jugador de raspall de Castelló, la seua cunyada i Carmina que el dia d’abans havia pujat amb la motxilla a l’esquena l’aigua que ens beguérem en el castell . Amb alguns invitats pels amics de Quatretonda i una xicona simpatiquíssima de Gandia, el nom de la qual no sé però sí que vull saber, n’érem més de 50. El Collao és el punt més alt d’una serralada magnífica, allà on es toquen els termes de L’Orxa, de Terrateig i d’Aielo; un lloc referent en la ramaderia d’estos pobles. Pujàrem per una senda estreta però riquíssima en verds i en humetat on Jaume es trobava en el seu hàbitat natural. Des d’allà dalt a través de l’espai que hi ha entre les muntanyes de la Safor i el Montúber el mar es deixava vore blavíssim i propíssim. Una llarga baixada ens portà a la bassa del Sastre de Montitxelvo on, d’una manera senzilla, com fem nosaltres les coses, recordàrem Imma.
En l’esmorzar com que ningú sabia dir “cremaet” en anglés ens conformàrem en els cafes, tallats i poliols convencionals de sempre. Climent amb la seua sagacitat sí que sabé demanar de bocata un “black and white”, expressió que va ser captada immeditament pel cambrer- vull dir pel barman-.
No seria just acabar esta minicrònica sense reconéixer i agrair al pare i al cunyat de Juanjo i a ell mateix tota la faena i atenció que ens van dedicar.

Visca Fede Martí! Visca Roberto!

Pep ha dit...

LA POBLA DEL DUC.
Si vas a córrer pel terme de la Pobla quan la vinya està brotant l’esport esdeveneix un plaer per a la vista, almenys per als qui ens hem criat ajudant els pares a tirar solfate, a desullar, a tallar raïm, a replegar sarments, a pintar “broquaes”...La Pobla és territori de pàmpol, de grans heretats, de grans cases encarades sempre al migdia on encara graviten les veus silencioses dels masovers que de mitgers o llogats treballaven estes terres. És un poble on sempre ens tracten bé i on tenim garantit un extraordinari “servei de bar”: això de triar-te la combinació del companantge del bocata va ser magnífic i la llum dels ulls d’una de les cambreres impossible de definir.
Perico i jo tinguérem que fer una parada “tècnica” prop de la Casa Sarient , cosa que encara ens va allunyar una miqueta més del grup. El pilot era d’unes trenta persones a les que se’ns havia afegit eixes autèntiques campiones que són Olivia i Irene. Raül ens va esperar i caient-li la baba ens explicava com és de boniqueta i de simpàtica la seua nebodeta Laia. Jo done fe que no deia mentida. En tot moment ens acompanyà el gran Vicent Botella però esta vegada en bici perquè estava un poc tocat del dia anterior.
Arribàrem al Mas de Xetà ara convertit en un “resort” rural de molta categoria on beguérem un aquàrius fresquet i reparador i on poguérem observar cavalls de tots els colors, edats i tamanys.
Ja cara a casa ens deixàrem la Casa Císcar a l’esquerre i el terme de Quatretonda a la dreta i en qüestió de mitja horeta ja ens trobàvem davant del arbre centenari al qual, donada la insistència vaig tindre que pujar any més. El tronc té unes taques verdoses que tenen al bon xic de Fabra un poc preocupat, però he llegit que això no és res perillós per a una carrasca com eixa, símbol de força i longevitat.
“Ja només ens falta pujar la costera de Vicent Ramón i ja estem” va dir un. Luis va tindre que explicar al personal la demostració que este xicot d’Atzeneta va fer l’any passat en el per amunt de l’entrada del poble.

Que visquen Ernesto, la seua germana i Casimiret que és bo inclús quan va en bicicleta!

Pep ha dit...

QUATRETONDA.

Una vegada més anàrem a Quatretonda amb la quimera de que ens deixariem la pell practicant el popular esport de “recuperar sendes” una aficció molt arrelada en este poble com tots sabeu.
El mestre Alberola, baix l’estricta supervisió del catedràtic Salva, va fer unes pinzellades sobre la història de l’aigua del seu poble : usos, abusos, arquitectura... i ho va fer d’una manera molt divertida. Només cal que mireu les cares que féiem tots en les fotos. Després de les explicacions i d’algunes interrupcions de Miquel Canet i de Jaco enfilàrem cap amunt disposats i disposades a omplir-nos d’arrapades com a bons correvallers que som. Comprovàrem per què a eixe estret barranquet se l’anomena de l’aigua : fang, relliscades, frescoreta, rierols i una extraordinària exhuberància de verds.
Boro i Rafel ens van avituallar millor que si fórem corredors de primera fila.
Com tinc tantes coses que dir i m’he proposat ser més breu diré simplement que l’olor de pebrella no embafa i la de timó tampoc. I afegiré que la serra de Quatretonda ni s’acaba ni defrauda.
Per cert, després d’haver fet Penyagolosa, quí diría que Climent té 51 anys?

Visca Héctor que també ha fet el Penyagolosa!
Visquen Alexis i Juan encara que se’n van anar a mitjan etapa!

Miquel Canet ha dit...

Els amics de Quatretonda seu curren de valent, però amb la serra tant bonica que tenen heu tenen molt fàcil. Els de Llutxent tenim que anar assaltant els linders per culpa dels frares. Jo estava un poc recelós perquè a Quatretonda hi venen sempre les dones (estic per deixar-me bigot).
A Salva felicitar-lo per l'aniversari (estàs molt bé, no representes l'edat). En canvi Pep el de Castelló pareix que li s'està apagant la llapissera, perquè ja no escriu res de res (Lluís trau-li punta).

L'any que ve esperem que Salva Benavent tinga bo el genoll i ens acompanye. Els avituallaments que lis deixe a Juan.

Imma, la reina de Pinet no podrà acompanyar-nos en la seva carrera com seria el seu desig, el genoll dret encara no li permet el córrer; però estarà amb nosaltres el proper dia 26. ¡ Ànim Imma ! ens vegem a Pinet, i recorda que sempre tornem a correr.

A tots els companys, vos recomane la volta del diumenge per vore la vall amb l'ull de la Covalta.

Salut amics.

Miquel Canet ha dit...

Pep, disculpa el comentari anterior que vaig penjar avanç de la publicació dels teus, però enyorava la teva prosa.

Ens vegem a Pinet el proper diumenge

Macu ha dit...

Bon dia companys del correvall,en primer joc vui donar-li les gracies al meu MIQUEL per els anims que en dona, en aquests momens en fan molta falta.

Per altra banda m'alegra veure que setmana darrere setmana ho passeu d'allo mes be, encara que no ho creieu us trobe a faltar, algo mes que vosaltres a mi per el que veig i sent mitjançant les fotos i els escrits de Pep, que es el unic que en reconforta.

Volia dir-vos a tots els que heu de vindre al correvall de Llutxent, que com que finalitzará en Pinet, he demanat permis per a que en deixen disfrutar d'un banyet a la piscina, així que no oblideu el tratge de bany.

Espere que la participació siga massiva,ens veiem el diumenge, no falteu.